Ara que és el temps
dels calçots, és quan ens reunim amb família o amics per passar una bona estona
al voltant del foc o d’una taula i gaudir d’un dels millors productes que tenim
en aquest país. Tenim molts productes i elaboracions que les sentim molt nostres,
i el calçot en seria una d’elles.
Molts de nosaltres
no en sabem massa sobre l’origen del calçot, tot i que si que sabem que és
originari de Catalunya, de la demarcació de Tarragona, però poca gent en coneix
la història.
Trobem dues
possibles procedències del calçot: una més popular i estimada per nosaltres, i
una altra més històrica.
La primera és
aquella que, en alguns documents, fixen l’origen del calçot a finals del s.XIX
al municipi de Valls on un pagès anomenat Xat Benaiges va posar-se a coure aquestes cebes llargues i
és va descuidar que els tenia al foc, els calçots es van cremar per fora, però
en lloc de llençar-los, els va voler pelar i intentar menjar el que quedava.
Fou en aquell moment quan es va adonar que allò era diferent a tot el que havia
provat. Pensem que ell ho va anar comentant als veïns del poble i així tothom
va poder gaudir d’aquest aliment tan estimat a casa nostra.
L’altre possible origen es remunta en una excavació a Brigetio (Hongria). Durant l’estiu del 2000, en aquesta població es van descobrir unes pintures on es podia veure una imatge en la qual una persona amb mirada al cel es menjava alguna cosa similar a un porro o calçot. Tot i que no s’ha pogut determinar què és, tenim indicis que a l’antiga Roma ja es consumia un aliment a l’estil català. No s’han trobat escrits de com podia estar preparat, però sembla que l’origen és bastant antic.
Els nostres calçots
provenen principalment d’Aitona (Lleida), un poble situat al Baix Segrià, on
tenim uns pagesos que tracten els calçots amb molt d’amor.
Alguns ens poden
preguntar perquè no tenim calçots de Valls, alguna vegada també en tenim,
sobretot quan el pagès ens comenta que aquella setmana no en pot tenir ja sigui
per problemes meteorològics o per què no en troba, ja que els calçots creixen
de forma diferent i no tots surten a la vegada.
Quina peculiaritat tenen els calçots d’Aitona? doncs que són d’una zona on durant molt de dies de l’hivern s’instaura la boira i això fa que tinguin sempre lamateixa temperatura, juntament al fet que tenen molt fred fa que el sabor de ceba no sigui tan fort . La seva dolçor també l’atribuïm al fred.
Com et pots
imaginar, l’origen del nom de calçot procedeix de l’acció de calçar el calçot.
Consisteix en afegir terra sobre la planta per així aconseguir el tamany
desitjat. Al tenir al planta tapada amb terra aconseguim que la part més blanca
sigui cada cop més llarga, ja que no toca la llum del sol.
El calçot sorgeix
d’una ceba que serà plantada a finals del mes d’agost, durant aquest temps i
segons la temperatura que pugui fer s’aniran regant “a manta” (com diuen els
pagesos) fet que consisteix en deixar corre l’aigua entre els canals que haurem
format perquè així que arribi a tot arreu. Durant el temps que el calçot creix
s’ha de controlar que no apareguin les males herbes perquè sinó els calçots no
acaben de créixer de la millor manera i no es faran grans ja que part de
l’aigua i nutrients de la terra se’ls quedaran les males herbes.
Depenen de la
temperatura que hagi fet i quan hagin estat plantats, els primers calçots
normalment els tindrem cap a fins de novembre principis de desembre i, si tot
va bé, tindrem calçots fins finals de
març, els mesos de gener i febrer són el moment més àlgid de la temporada del
calçot. Cada vegada podem trobar calçots en dates que no estan entre aquests
mesos ja que el cultiu s’ha estès i això fa que en puguem tenir durant més de
temps.
L’aportació
energètica dels calçots és molt baixa, només 35 kcal per cada 100 gr. És tan
baixa ja que es tracta d’un aliment molt ric amb aigua i fibra, amb unes
quantitats mitjanes de vitamines i minerals.
Un dels principals
components nutricionals que podem trobar als calçots es la vitamina C. Com és
una verdura de la familia de la ceba o l’all, els calçots són antisèptics i
ajuden a prevenir i curar infeccions per la seva riquesa en components com
l’al·licina.
-
Vitamines
-
Vitamina C, en conté una quantitat moderada,
però els experts recomanen no allargar les coccions més de 15 / 20 minuts, ja
que aquest tipus de vitamina pot desaparèixer.
-
Vitamina B9 o àcid fòlic, intervé en la
producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i ens els
anticossos del sistema immunitari. La vitamina B9 es troba principalment a les
fulles verdes.
-
Minerals
-
Potassi, el calçot és molt ric en potassi i
pobre en sodi, això produeix que es bastant diürètic.
-
Fòsfor, es tracta del segon mineral en
quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. Té una funció
essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.
Parlis amb qui
parlis, tothom et diu que ells tenen la millor recepta de calçots, que cap és
com la seva. Si agafem com a referència els nostres avis, de ben segur la salsa
de calçots ja ha patit alguna petita variació ja sigui en quantitats o en
ingredients.
Amb tot, crec que
estarem tots d’acord si diem que els principals ingredients de la salsa de
calçots són:
●
Tomàquets madurs
●
All
●
Avellanes i ametlles torrades
●
Pebrots secs o nyores
●
Oli d’oliva verge extra
●
Vinagre
Després podem
trobar tot tipus de variants, ja sigui amb pa torrat, galetes, pebre vermell
dolç o bitxo, alguns també posen els tomàquets escalivats, això ja és més
personal.
El principal
objectiu de la salsa és que quedi amb una certa espessor per tal que quedi ben
impregnada al calçot. Com la gran majoria de les salses, si la deixem reposar
d’un dia per l’altre, el sabor millorarà.
Creus que ens hem
deixat algun ingredient? T’agraden els calçots? No deixis de compartir amb
nosaltres les teves calçotades i si ens etiquetes a l’instagram ho compartirem.